RECTIFICACIÓ DE LA FAMÍLIA RODÓN -BARRUFET

PUBLICITAT

En referència a unes manifestacions efectuades pel vallenc Sr. Galimany en aquest mitjà, les quals ens afecten molt directament, la família Rodon Barrufet, volem donar a conèixer públicament els següents fets:

1- No és cert que el conflicte citat pel sr. Galimany, comencés l’any 2.021.  L’agost del 2.017, el Centre de Lectura, del qual ell n’ha estat important capdavanter, va desistir voluntàriament del lloguer que tenia sobre una part de l’immoble de Valls, carrer de la Cort 44, per no poder-lo pagar.

El tema no és cap qüestió de matís, perquè la data te uns efectes importants.

2 – En els escrits de desistiment adreçats als arrendadors, el Centre, manifestava de forma literal i explícita que era coneixedora de les clàusules del darrer contracte de lloguer que havia signat fa molts anys, i que existint una situació de morositat, no pretendria emportar-se objectes d’aquest local, res, únicament sol-licitava que poguessin endur-se llistats de socis, llibre d’honor, i algun objecte personal oblidat, etc.

3 – No és cert que el deute fos només quatre mensualitats de lloguer.  Malgrat que la propietat hagues rebaixat voluntàriament un 37 %, els retards i impagaments, eren ja inabastables, tal com reconeixien per escrit, atesa la molt precària situació de l’Entitat, la manca de socis i la mitjana d’edat  d’aquests.  La situació era inviable.  En resum, d’ençà l’estiu del 2.017, el Centre plega, renuncia a ser el llogater de l’edifici, i en queda completament desvinculat.

Un temps després de finir l’esmentada relació contractual, el Centre va oferir dos xecs als antics arrendadors, per l’import de mig mes de lloguer.  Aquests xecs foren rebutjats per evitar duplicitats fiscals en diferents exercicis, perquè no volem acceptar coses irregulars sense IVA, i per evitar que no s’emboliqués la troca, no fos cas que algun geni se li ocorregués dir que, si acceptaven diners, és que encara existia algun tipus de lloguer o de dret similar.    

4- Quatre anys després de desistir al lloguer i renunciar per escrit als bens mobles, el Centre va iniciar al Jutjat una acció civil possessòria sobre aquests bens.  En fer-ho va aportar un contracte secret amb el nou llogater signat el 2.017.  La cessió o re-lloguer eren expressament prohibides en el nou contracte signat amb aquest altra llogater, i tampoc complia cap dels requisits legals pels cassos en els quals el re-lloguer o cessió pot ésser permès (que com hem dit, no és el cas, perquè en aquest contracte està prohibit).

5- Com manifesta Galimany, el Centre i el nou llogater van pactar el pagament i l’ús compartit de l’edifici.  S’oblida de dir que, cap dels dos és propietari, que no tenen cap legitimitat per actuar com si ho fossin i que ho signaren en secret i d’amagat, amb traïdoria, demostrant així l’ètica de cadascú. Posats a llogar-se, perquè no es llogaven mútuament el campanar ?. Al cap i a la fi, tampoc és seu.

6- Durant aquests anys, els arrendadors van advertir tant al nou llogater, com al Centre (que ja no  era llogater) que aquesta entitat no podia fer actes en l’immoble.  Tothom deia que d’acord, però a posteriori apareixien a la premsa, notes d’actes en les quals, el Centre s’auto atribuïa la seva organització (i presència) allí.  I quan convenia, el nou llogater deia que l’organitzador era ell.  Després, a pilota passada, prometien que no ho farien mes.  O sigui, sembla que el Centre volia gaudir indefinidament d’un immoble, del qual ja no eren llogaters, sense pagar cap tipus de lloguer. 

7 – El sr. Galimany s’ha permès afirmar repetidament que els arrendadors han comés robatori de bens i espoli.  Les calúmnies i difamacions, han de tenir els efectes legals oportuns.

8- Els arrendadors tenen tancada, la part de l’immoble que no està llogada (que és per cert, la majoria de l’edifici), en els termes descrits en el contracte de lloguer.

9 – El sr. Galimany, es permet afirmar que els arrendadors es van emportar en un carretó, i per la porta principal, l’escultura feta pel sr. Busquets i que això està gravat per les càmeres de seguretat, i també el bust d’en Pitarra.  Això son rotundes falsedats.  Els arrendadors mai han tret de l’edifici, per cap porta, aquestes dues peces (no parlaré ara, del dret que tindrien a fer-ho) i el darrer cop que les vam veure, continuaven tranquil-lament dins l’edifici.  Al Jutjat, cadascú dirà el que cregui oportú, però serà impossible que ensenyi les imatges que afirma, perquè son mentida.

10 – En la demanda civil, el Centre afirmava que els arrendadors havien portat al segon pis els bens que hi havia a la Sala del primer.  Bàsicament, unes cadires i un equip de música.  Aportaven recents documents de compra, posteriors a la seva època de llogaters.  Com és lògic, aquests bens no tenien d’estar allí, perquè si eren recents adquisicions del Centre i aquest ja no era el llogater, allí no havien de ser-hi.  Però un cop comprovat, que no tenen res a veure amb cap lloguer, ni amb la seva època d’arrendataris, i per tant en cap litigi, els fou permès recuperar-los.

11 – La situació processal en aquest moment és: 

        Primer – la demanda de mesures cautelars, sol-licitada pel Centre ha estat costes.

        Segon – La denúncia per furt que els segons llogaters van posar contra els arrendadors, ha estat decretada improcedent i pendent d’arxiu.  «Sobre-seguda».

  Aquestes resolucions podrien apel-lar-se.  Això està així.  I qualsevol altra qüestió tindrà el recorregut que els Tribunals dictaminin.

12 – Les manifestacions del Sr. Galimany, traspuen, entre altres coses, victimisme.  Els antics arrendadors no tenen la culpa de l’ínfim número de socis existent, ni de la precària situació del Centre.  I davant un futur de possible desaparició sembla voler manifestar: «la culpa és dels antics arrendadors», i quedar ell, la mar de be.  Ja tenim «culpables».

Però fer la pilota per un costat durant molts anys i clavar punyals per l’esquena, a traïdoria, firmant paperets secrets, com si fóssim criatures, ens sembla indigne d’unes persones que volen passejar-se pel carrer amb el cap ben alt.  I sobre calumnies i difamacions,  això ja es veurà on s’ha de veure.      

PUBLICITAT