Aquest és un podcast explicatiu del món del bonsai. El bonsai és més que un simple arbre: és una finestra a la natura, una expressió de calma i equilibri que es pot tenir a casa. Et convidem a veure el bonsai com una pràctica de meditació, en la qual cada dia es pot cuidar i observar el creixement lent i constant de l’arbre, aprenent paciència i constància.
L’espai està editat i realitzat per l’associació Tarragona bonsai. La conducció va a càrrec de Jordi Tudó.
Si voleu us podeu posar en contacte amb nosaltres, entreu a la pàgina: https://tarragonabonsai.cat
Una manera de viure la natura, conviure-hi i estimar-la.
El segon episodi està dedicat a José Luis Pitarch, aficionat al món del bonsai. Aquí podeu llegir la seva biografia:
Vaig néixer a Tortosa l’any 1965, encara que gairebé sempre he viscut a Benicarló (Comunitat Valenciana, Espanya) la meva afició pel bonsai va començar quan al meu poble es va organitzar per part de la universitat popular i de la mà del meu primer mestre Adolfo Duch, uns cursos de bonsai, sempre m’havien cridat l’atenció aquests petits arbres Japonesos que no creixen, això va ser l’any 1989 érem 12 alumnes que dos anys després formem l’Associació bonsai Benicarló, de la qual des de l’any 2003 tinc l’honor de ser el seu president fins a la data, després es va incorporar com a mestre de bonsai de l’associació Valentín Damesón, un aficionat amb una impressionant col·lecció en quantitat i qualitat. Anys més tard sens dubte el que em va marcar mes per coneixements i temps va ser Chiharu Imai, el que considero el meu autèntic mestre, durant 6 anys el mestre visitava la nostra associació 10 dies molt intensos cada any, aquí va anar realment on vaig aprendre el poc que se sobri bonsai. En 2006 al costat de diversos membres de l’associació bonsai Benicarló vam fer un viatge al Japó convidats pel gran mestre Tomio Yamada, al matsuri festival bonsai en Omiya, on visitem els principals jardins de bonsai.
La meva obsessió personal sempre van ser els nebaris, gairebé per casualitat l’any 1996 vaig començar a treballar aquesta part fonamental dels nostres arbres d’una forma molt peculiar posant-los alguna cosa pla sota el nebari de manera autodidacta i gairebé d’amagat jo llavors pensava que l’estava fent mal (que estava fent paranys) perquè no li ho havia vist fer a ningú abans, amb els anys em vaig adonar que els nebaris que sortien amb aquesta tècnica eren de bona qualitat, però la confirmació decisiva va ser quan li ensenyi el meu treball al mestre Chiharu Imai es va sorprendre de la qualitat dels nebaris dels meus arbres i em va dir que el que estava fent era correcte.
He publicat els meus treballs amb els nebaris en la revista bonsai passió números 11 i 18 (anys 2004 i 2005) en el 2013 en el meu perfil de Facebook un extens treball del que jo llavors vaig cridar (Tècnica senzilla per a fer bons nebaris) es va compartir mes de 1000 vegades. La meva última aventura amb els nebaris és de la mà de Luis Vila, amb la Word Bonsai University de la qual soc instructor des de la seva inauguració en el 2020, en ella he publicat diversos cursos en PDF i vídeo de forma mes professional.
Després de descobrir l’any 2020 que almenys hi ha dos grans mestres Japonesos que també utilitzaven la mal anomenada tècnica de la taula de fusta, Akira Nara i Shideo Ebihara i després d’estudiar la poca informació que hi ha sobre ells em vaig adonar que hi ha unes importants diferències en com treballaven ells els nebaris i com els treballo jo, per la qual cosa vaig decidir canviar el nom a la tècnica i anomenar-la “Mètode Pitarch” soc conscient que no tots ho entenen (per falta d’informació) però jo entenc el bonsai per a fer amics i no per a discutir.
Podcast: Play in new window | Download
