Des del segle XII, a causa de les pressions de l’Església per separar els jueus dels cristians, les comunitats jueves van haver de viure concentrades en un espai reduït del nucli urbà. Rebia el nom de call, on els jueus disposaven dels espais necessaris per viure segons la seva llei i tradició.
A Valls aquest barri estava format al segle XIII pels carrers dels Jueus i del Call, i l’única diferència que hi havia entre les cases dels jueus i la resta de vallencs, es trobava a la porta d’entrada de les cases jueves, les quals tenien una escletxa o forat allargat en un dels carreus. Les famílies benestants jueves vallenques es dedicaven al comerç de teixits i hi va haver diversos argenters i metges jueus que van gaudir d’un gran prestigi. Els jueus amb un cert nivell econòmic eren lliuradors de préstecs, cosa que els feia malveure davant de bona part de la població cristiana.
El cap de pedra gòtic que trobem a la casa cantonera entre els carrers de la Carnisseria i de Sant Antoni forma part d’una llegenda de dos enamorats, ell cristià i ella jueva, separats a causa del decret d’expulsió dels jueus del 1492.
Podcast: Play in new window | Download
