Les excavacions realitzades per arqueòlegs de la Universitat de Barcelona a la zona dels antics Molls de l’Estació de Valls en els últims mesos han posat al descobert el que podria ser una de les ciutats iberes més importants de Catalunya i la més gran de les comarques de Tarragona, territori conegut antigament pels ibers com la “Cessetània”. Tot i que els treballs arqueològics es van iniciar el 2013, les intervencions més recents – en especial la realitzada el novembre de 2021 com també la del passat mes de maig-, han tret a la llum part de l’antiga muralla de la ciutat, una llarga bateria de cases adossades, un carrer de més de 5 metres d’ample i un altre barri de cases al sud.

PUBLICITAT

Un dels directors de la intervenció arqueològica de la ciutat ibèrica del Vilar, Jaume Noguera, ha explicat que la ciutat ibera tindria una superfície de 6 hectàrees i podria haver acollit a més de 5.000 habitants.

A partir d’aquests descobriments, l’Ajuntament de Valls es troba treballant a llarg termini en un projecte de museïtzació. Escoltem la regidora d’Urbanisme, Sònia Roca.

Durant la segona campanya d’excavacions del passat mes de maig, entre l’enderroc de les cases cremades per un gran incendi, s’han trobat projectils de pedra balista, evidències de l’atac cartaginès a inicis de la Segona Guerra Púnica (218 Ac)

El jaciment té un gran valor històric i científic, ja que l’extensió de la ciutat solidesa del sistema defensiu, constituït per una muralla de 8 metres d’amplada , fossat de 4 metres de profunditat i 14 metres d’amplada, podria confirmar l’existència d’un protoestat iber a la zona.

PUBLICITAT